Introducció al llenguatge audiovisual


El llenguatge audiovisual té la capacitat de generar missatges artificials que estimulen al receptor de forma molt semblant a com ho faria la realitat. Gràcies al treball acurat de la imatge i el so, l’audiovisual ens proporciona una experiència visual i auditiva que apel·la directament a la sensibilitat cognitiva de l’espectador.

En el llenguatge visual disposem de molts elements per puntuar i definir el discurs: paraules, música, so ambient, il·luminació, muntatge i plans. Els plans, són les diferents distàncies que hi ha entre la càmera i els subjectes o espais filmats i podem distingir entre:

  • Pla general: es veu molt bé l’espai on es genera l’acció. La càmera està molt lluny dels personatges de manera que se’ls veu petits respecte la immensitat de l’espai.

  • Pla figura: l’enquadrament agafa el personatge dels peus fins al cap.

planofigura1

  • Pla mig: es mostra el personatge de cintura cap amunt. És un tipus de pla molt utilitzat ja que es distingeixen molt bé les expressions facials dels actors.

planomedio

  • Primer pla: és el pla en el qual la càmera està més propera al subjecte. S’utilitza per remarcar les reaccions dels personatges i sovint accentua l’emotivitat de l’escena.

Eg_Groß

  • Pla conjunt: enquadra totes les figures que apareixen a escena

planofigura

  • Pla detall: és el tipus de pla que enquadra un detall tal com un objecte, una mà, o un petit moviment perquè l’espectador el percebi.

planodetalleFont fotos: Wikipedia

Dos conceptes bàsics del llenguatge audiovisual:

  • Eix: quan dos personatges interactuen entre si es crea allò que anomenem “eix d’acció”, una mena de línia imaginària que uneix les seves mirades. Aquest eix ens indica quina serà la posició correcta de les càmeres i els actors. La regla diu que hem de col·locar la càmera sempre a la mateixa banda de l’eix durant la conversa, perquè sinó confondríem a l’espectador perquè semblaria que els personatges no es miren mentre parlen.
  • Raccord: és la continuïtat cinematogràfica. Diem que hem de “vigilar amb el raccord” perquè no podem passar d’una acció a una altra per tall sense motiu, hi ha d’haver continuïtat entre plans. Aquesta continuïtat pot ser a l’espai (direcció de personatges, gestos, mirades); al vestuari i escenari (no poden canviar de cop sense donar explicacions); a la il·luminació (ha de mantenir-se entre plans); o als actors (no poden canviar de manera d’actuar o de to de veu de forma sobtada).

 

TIPUS DE FORMATS

El llenguatge audiovisual disposa de molts tipus de formats per expressar-se, diversos gèneres cinematogràfics o estils de forma que emmarquen cada projecte i que ens ajuden a estructurar una narració.

Per les peces audiovisuals que realitzarem, proposem aquests formats:

  • Curtmetratge de ficció: una peça curta amb actors en la qual passin coses que els guionistes hagin inventat prèviament. Pot ser un curt de por, un drama, una comèdia, un curt de suspens o un curt musical, entre molts d’altres.
  • Curtmetratge documental: una peça en la qual els alumnes es fixaran en un aspecte de la realitat i el filmaran i analitzaran en forma de reportatge o documental observacional.

EL MARCO A L’ESCOLA – Escola Víctor Català (Bcn Aula Mòbil edició 2013-14)

  •  Videoclip: una peça en la qual la música és la part més important, i la imatge serveix per il·lustrar-la.

EL MIEDO – Escola Fasià Sarrià (Bcn Aula Mòbil edició 2013-14)

  • Anunci: un spot televisiu, però en aquest cas no vendrem un producte sino que vendrem actituds. Una peça en el que es promoguin certs valors o conceptes.

ETIQUETES – Escola Rel (Bcn Aula Mòbil edició 2013-14)

 

  • Curtmetratge d’animació: una peça curta en la qual no hi apareixeran actors ni es filmarà l’espai real. S’ha de produir amb objectes o amb dibuixos utilitzant tècniques com l’stop-motion.